Índex de continguts de la pàgina
Què és la cadena de supervivència universal
És una cadena de supervivència que està formada per cinc baules: la consciència, la capacitació, l'equip, la comunicació i la coordinació.
Es tracta d'una cadena que es pot fer servir en qualsevol situació d'emergència per assegurar la supervivència.
- El propòsit d‟aquesta cadena és assegurar que totes les persones involucrades en una situació d‟emergència tinguin les eines necessàries per sobreviure.
- La cadena de supervivència universal és una iniciativa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i ha estat adoptada per nombrosos països com a part dels plans d'emergència.
La cadena de supervivència és una sèrie de passos que s'han de fer quan una persona pateix un atac de cor o una parada respiratòria. L'objectiu és incrementar les possibilitats que no perdi la vida i disminuir els danys o les seqüeles que puguin sobrevenir.
L'atur cardiorespiratori fora de l'hospital és una emergència mèdica que requereix atenció immediata. Si no es tracta immediatament, la persona pot morir.
Quin és lobjectiu de la Cadena de Supervivència?
La Cadena de Supervivència està dissenyada per ajudar les persones a mantenir-se amb vida en situacions d'emergència.
Proporciona un mètode senzill i efectiu per reunir i administrar els recursos necessaris per sobreviure.
Pot ajudar les persones a prendre decisions crítiques durant una crisi, i també es pot utilitzar com una eina de planificació per garantir que estiguin preparats per afrontar qualsevol situació.
La cadena de supervivència és un concepte important perquè ofereix un marc per entendre el procés d'atenció mèdica d'un pacient després de patir una aturada cardíaca.
L'objectiu de la cadena de supervivència és augmentar les taxes de supervivència i reduir el dany cerebral i altres complicacions associades a l'atur cardíac.
La cadena de supervivència és una sèrie d'accions que cal seguir per tractar una aturada cardiorespiratòria.
Els passos de la cadena de supervivència són: Trucar al 112 o 911, fer compressions toràciques, fer servir un desfibril·lador si està disponible i fer respiracions artificials.
Si segueix aquests passos, pot ajudar a salvar una vida. Tots hauríem de conèixer la cadena de supervivència per estar preparats en cas que passi una emergència.
Qui va crear la cadena de supervivència?
Qui va crear la cadena de supervivència El 1989, el Dr. Leonard Newman
El 1989, el Dr. Leonard Newman va escriure un article per al Journal of Emergency Medical Services on explicava la seva metàfora i, el 1990, la va promocionar en un editorial que va escriure per a la primera edició de Currents in Emergency Cardiac Care.
La «Cadena de Supervivència» de Newman és una poderosa eina que pot ajudar els proveïdors d'EMS a comprendre i recordar la importància de cada anella de la cadena.
La cadena consta de quatre baules:
- Accés primerenc als serveis mèdics d'emergència
- RCP primerenca i desfibril·lació
- Suport vital avançat d'hora
- Atenció integral postparada cardíaca
Per què és important aprendre a aplicar la cadena de la vida?
Importància dels primers auxilis
La cadena de supervivència és una poderosa metàfora per entendre la importància de cada baula a la cadena de supervivència.
En comprendre la importància de cada enllaç, els proveïdors d'EMS poden ajudar a garantir que els pacients rebin la millor atenció possible i tinguin les millors possibilitats de sobreviure a una aturada cardíaca.
- Accés primerenc als serveis mèdics d'emergència
- RCP primerenca i desfibril·lació
- Suport vital avançat d'hora
- Atenció integral postparada cardíaca
La importància de la primera intervenció
La importància del primer reanimador és indiscutible.
Cada minut que transcorre entre l‟aparició d‟una parada cardiorespiratòria i la reanimació es redueix en un 10% la probabilitat de supervivència. Segons les organitzacions científiques mundials, posteriors als 10 minuts, sobreviure a un esdeveniment és pràcticament impossible.
Els serveis d'emergència a Espanya estan catalogats com a un dels millors del món. No obstant això, el trasllat a determinades zones pot endarrerir l'arribada d'ambulàncies o serveis d'atenció prioritària.
Per tant, aplicar les maniobres i tècniques de la cadena de supervivència per qualsevol persona present al lloc, és fonamental per millorar la resposta. Aquesta atenció pot marcar la diferència entre la supervivència d'un pacient o no. Comptar amb espais cardioprotegits i un desfibril·lador DESA o DEA és imprescindible en espais d'alt trànsit de persones o amb pacients d'alt risc.
Fa una de les accions més importants de tot el procés, que és l'activació.
Però sense oblidar-nos, que també participarà a 3 de les quatre baules de l'ERC o 3 de les 6 de l'AHA. Gràcies al coneixement i saber actuar en cas d‟emergència, es genera un gran benefici en millorar el pronòstic de supervivència.
En qualsevol de les dues propostes, la importància del primer reanimador és indiscutible.
Fa una de les accions més importants de tot el procés, que és l'activació. Però sense oblidar-nos, que també participarà a 3 de les quatre baules de l'ERC o 3 de les 6 de l'AHA. Gràcies al coneixement i saber actuar en cas d‟emergència, es genera un gran benefici en millorar el pronòstic de supervivència.
La primera intervenció és vital per a l'èxit del procés de reanimació, i és per això que se li dóna tanta importància. El primer reanimador ha d'estar correctament format i entrenat per poder actuar correctament en tot moment. D'aquesta manera es garanteix una supervivència més gran i es millora el pronòstic dels pacients.
Cada baula de la cadena és essencial per a la supervivència i les possibilitats de recuperació del pacient.
Quan manquen un o més enllaços, les possibilitats de supervivència del pacient disminueixen significativament.
- L'accés d'hora als serveis mèdics d'emergència és essencial per a la supervivència del pacient. Els proveïdors d'EMS poden ajudar a garantir que els pacients rebin l'atenció que necessiten com més aviat millor brindant accés d'hora als serveis mèdics d'emergència.
- La RCP i la desfibril·lació primerenques poden ajudar que els pacients tinguin la millor oportunitat de sobreviure a una aturada cardíaca. Els proveïdors d'EMS poden ajudar a brindar RCP i desfibril·lació primerenca en estar capacitats i equipats amb les eines i els subministraments necessaris.
- El suport vital avançat primerenc pot ajudar a millorar les possibilitats que un pacient sobrevisqui i es recuperi d'una malaltia o lesió greu. Els proveïdors d'EMS poden ajudar a brindar suport vital avançat d'hora en estar capacitats i equipats amb les eines i els subministraments necessaris.
- L'atenció integrada posterior a una aturada cardíaca pot ajudar a garantir que els pacients rebin la millor atenció possible després de la seva aturada cardíaca. Els proveïdors d'EMS poden ajudar a oferir atenció integrada posterior a una aturada cardíaca mitjançant la coordinació amb altres professionals i agències d'atenció mèdica.
Com aprendre habilitats de supervivència
Actuacions en diferents cadenes de supervivència
Tipus de cadena de supervivència
Cadena de supervivència a les aturades cardíaques.
Cadena de Supervivència de Newman
Quines són les 4 baules de la Cadena de Supervivència (ERC)?
Quantes baules té la cadena de vida?
Quantes baules componen la Cadena de Supervivència en una PCR?
La Cadena de Supervivència en una PCR es compon de quatre baules. Aquestes baules són: reconeixement d'hora de l'emergència, cridat al sistema d'emergències, RCP i xoc elèctric cardíac. Si seguim aquestes quatre baules, augmentarem significativament les chances de supervivència de la persona que ha patit una PCR.
4 baules de la cadena de supervivència
- La primera baula de la cadena de supervivència és la consciència de perill. Sense aquesta consciència, una persona no pot prendre les mesures necessàries per protegir-se a si mateixa oa la família en cas d'un desastre.
- El segon baula és el coneixement. És important tenir coneixements bàsics sobre primers auxilis i què fer en cas d'un incendi, inundació o un altre desastre natural.
- La tercera baula és la preparació. Les persones han de tenir un pla d'emergència i tenir en compte les necessitats especials dels membres de la família. També han de tenir un kit de supervivència que contingui tots els subministraments necessaris per fer front a un desastre.
- La quarta i última baula de la cadena de supervivència és l'acció. Quan passa un desastre, les persones han de posar en pràctica els seus plans i seguir les instruccions de les autoritats d'emergència. Si no es prenen les mesures necessàries, la cadena de supervivència es trencarà i les persones podrien no sobreviure.
Vídeo cadena de supervivència baules
La cadena de supervivència en primers auxilis es defineix com l‟ordre d‟actuacions que hem de seguir per fer un bon rescat a una víctima i que aquesta tingui les millors opcions per poder superar una aturada cardíaca.
En primers auxilis hi ha dues associacions científiques, dedicades a la investigació i la docència sobre RCP (Reanimació Cardiopulmonar) i emergències cardiovasculars: L'American Heart Association (AHA) i European Resucitation Council (ERC).
Aquestes associacions científiques es reuneixen cada 5 anys per millorar les actuacions i la qualitat de vida dels pacients que han patit qualsevol esdeveniment que els ha portat a tenir una parada cardiorespiratòria.
És a dir, que la cadena de supervivència que coneixem el 2019 no canviarà fins a l'any 2020 quan es revisin les dades estudiades.
Aquesta cadena de supervivència amb les 4 baules està vigent des de l'any 2015.
La cadena de supervivència a rcp (Reanimació cardiopulmonar) és molt important per a l'evolució en la vida del pacient, és tan important què està feta per a les persones com tu que sense cap mena de coneixement en primers auxilis seràs la primera persona a adonar-te que alguna cosa va malament. Abans d'activar la primera baula de la cadena de supervivència assegura't que pots acostar-te a la víctima d'una manera segura, avalua la situació, demana ajuda i comença a fer RCP.
Primers auxili: baules cadena de supervivència
Què és la Cadena de Supervivència de 5 passos segons l'AHA i l'ERC?
Quina és la Cadena de Supervivència segons l'AHA
El 1991, l'American Heart Association (AHA) va proposar una seqüència anomenada Cadena de Supervivència (CS), que incloïa: activació ràpida dels serveis d'urgència, reanimació cardiopulmonar immediata realitzada pels testimonis, desfibril·lació primerenca i assistència vital avançada realitzada pels professionals .
Tal com ja hem dit, aquesta cadena va ser proposada per l'American Heart Association (AHA) el 1991 i ha anat evolucionant fins als nostres dies per les contribucions de l'AHA i del Consell Europeu de Reanimació (ERC), a més de crear-se algunes accions complementàries a aquesta.
Cada 5 anys les dues associacions científiques es reuneixen amb l'objectiu de millorar l'actuació davant de les situacions de parades cardiorespiratòries i millorar així la qualitat de vida de les persones afectades. Per això, si segueixen la dinàmica general, serà aquest 2020 quan tornin a trobar-se per revisar les dades recopilades fins ara.
La CS ha esdevingut un model per abordar l'atur cardíac fora de l'hospital i ha estat adoptat per nombrosos països.
Atès que la majoria de les aturades cardíaques tenen lloc fora de l'hospital, la capacitació dels testimonis perquè puguin realitzar RCP i desfibril·lació primerenca és crucial.
L'AHA ofereix cursos de capacitació en RCP i ús de desfibril·ladors externs automàtics (DEA) per al públic en general, així com per a personal mèdic i d'emergències.
El 2010, es va actualitzar la CS per incloure les darreres investigacions sobre la reanimació cardiopulmonar i l'ús de DEA. La nova seqüència es denomina Cadena de Supervivència per a Atur Cardíac (CSCP).
La CS es basa en la premissa que l'atur cardíac és una emergència mèdica que pot ser tractada i que la majoria de persones poden sobreviure si reben ràpidament RCP i desfibril·lació primerenca.
Metes establertes per l'AHA
L'AHA ha establert les metes següents per a la CSCP:.
- Reduir la mortalitat per aturada cardíaca en un 50% per al 2020.
- Augmentar el nombre de testimonis que fan RCP en un 50% per al 2020.
- Augmentar el nombre de centres de salut amb desfibril·ladors externs automàtics (DEA) disponibles per al públic en un 50% per al 2020.
Per què l'AHA ha establert aquests objectius?
L'AHA creu que si s'assoleixen aquestes fites, es poden salvar milers de vides cada any. Per ajudar a assolir aquests objectius, l'AHA ofereix diversos programes i recursos, incloent cursos de capacitació en RCP i ús de DEA, guies de programació per desenvolupar un pla per implementar la CSCP a la vostra comunitat, i eines per avaluar l'impacte de la CSCP . L'AHA també dóna suport a la investigació per millorar la CSCP i l'atur cardíac fora de l'hospital.
Vídeo cadena de supervivència RCP AHA
Diferències entre la cadena de supervivència de l'AHA i de l'ERC
Quines són les diferències entre la cadena de supervivència de l'AHA i de l'ERC?
Hi ha algunes diferències clau entre les pautes de RCP de l'AHA i de l'ERC.
- L'AHA recomana que les compressions toràciques es donin a un ritme de 100-120 per minut, mentre que l'ERC suggereix un ritme de 30 per minut.
- L'AHA també recomana que les respiracions de rescat s'administrin en una proporció de 30:2 mentre que l'ERC suggereix una proporció de 15:2.
- Finalment, l'AHA recomana que continuï amb la RCP durant dos minuts abans de verificar si hi ha signes de vida, mentre que l'ERC suggereix verificar després de cinc cicles de compressions toràciques i respiracions de rescat.
En general, les pautes de l?AHA són més agressives que les pautes de l?ERC en termes de la freqüència de les compressions toràciques i les respiracions de rescat.
- La raó d'aquesta diferència és que l'AHA creu que una freqüència més alta de compressions toràciques serà més efectiva per fer circular sang oxigenada al cervell i altres òrgans vitals.
- L'ERC, per altra banda, adopta un enfocament més conservador i considera que una taxa més baixa de compressions toràciques serà igual d'efectiva i menys probable que causi mal a la víctima.
Quines són les 6 baules de la Cadena de Supervivència?
La Cadena de Supervivència amb 6 baules
La Cadena de Supervivència es compon de sis baules: Identificació de la situació, Alerta al servei d'emergència, Ressuscitació Cardiopulmonar manual (RCP), Desfibril·lació Elèctrica, RCP professional i Reanimació Avançada.
Aquestes baules s'han establert per augmentar les possibilitats de supervivència en cas d'una aturada cardíaca sobtada. El temps és crític quan es tracta d'una aturada cardíaca, i cada minut compta. Per això és important conèixer les sis baules de la Cadena de Supervivència.
Què són les 6 baules de la Cadena de Supervivència
- La primera baula, Identificació de la situació, es refereix a ser capaç de reconèixer una aturada cardíaca sobtada. Els símptomes d'una aturada cardíaca poden incloure pèrdua de consciència, manca de respiració o pols irregular. Si veu algú que sembla estar patint una aturada cardíaca, és important actuar ràpidament.
- La segona baula, Alerta al servei d'emergència, es refereix a trucar al 911 o al número local d'emergències per obtenir ajuda. Si no parla l'idioma local, tracti de buscar algú que pugui fer la trucada per vostè.
- La tercera baula, Ressuscitació Cardiopulmonar manual (RCP), es refereix a fer RCP en la persona que està patint una aturada cardíaca. La RCP consisteix a pressionar fortament i ràpidament sobre el pit de la persona, cosa que ajuda a mantenir la circulació de sang i oxigen al cos. És important seguir les instruccions del 911 o del personal mèdic per fer RCP de manera efectiva.
- La cambra baula, Desfibril·lació Elèctrica, es refereix a utilitzar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) per tractar de restablir el ritme cardíac normal. Els DEA es troben disponibles a molts llocs públics, com aeroports i estadis. Si vostè està a prop d'una persona que està patint una aturada cardíaca, podeu utilitzar el DEA per intentar ajudar-la.
- La cinquena baula, RCP professional, es refereix a l'arribada del personal mèdic qualificat que pot fer RCP i/o utilitzar un DEA. El personal mèdic qualificat estarà més ben equipat per manejar una situació d'atur cardíac i pot fer RCP de manera més efectiva.
- La sisena i última baula, Reanimació Avançada, es refereix a latenció mèdica avançada que pot proporcionar el personal mèdic qualificat. Això pot incloure la intubació, l'administració de medicaments o utilitzar una màquina per ajudar a respirar. L'objectiu de la Reanimació Avançada és mantenir la vida i els òrgans funcionant fins que arribi el trasllat cap a un centre mèdic.
Importància de conèixer cada eslabó de la cadena de supervivència
Conèixer les sis anelles de la Cadena de Supervivència pot ajudar a salvar una vida en cas d'una aturada cardíaca.
Si vostè està a prop d'algú que sembla estar patint una aturada cardíaca, no dubti en trucar al 911 i començar a fer RCP. El temps és crític en aquestes situacions, per la qual cosa és important actuar ràpidament. Si tots coneguéssim les sis baules de la Cadena de Supervivència, podríem ajudar a salvar moltes vides.
Vídeo quines són les 6 baules de la Cadena de Supervivència
Com fer una reanimació cardiopulmonar
Quina és la Cadena de Supervivència d'un adult?
Cadena de supervivència a Adults
En termes generals, la «Cadena de Supervivència» per al pacient adult està formada per les següents baules:
- Reconeixement immediat de la PCR i activació del sistema d'emergències (SEM).
- Reanimació cardiopulmonar (RCP) precoç.
- Desfibril·lació com més aviat millor si estigués indicada.
Cadascuna d'aquestes baules és important per si mateixa, però l'objectiu final és aconseguir la desfibril·lació primerenca i efectiva.
- La RCP i la desfibril·lació són tractaments vitals per als pacients amb PCR, i el temps que transcorre entre l'onset dels símptomes i l'inici del tractament és crític.
- Per aquesta raó, es recomana que tots els adults es familiaritzin amb els conceptes bàsics de la RCP i estiguin disposats a fer-la si fos necessari.
- https://youtu.be/EHff6pGcHlg
Vídeo com és la cadena de supervivència en adults
Cadena de supervivència en adults. Parada cardíaca extrahospitalària
Quina és la cadena de supervivència al nen menors de 8 anys?
Baules de la cadena de supervivència pediàtrica
Si bé totes les baules són importants, la RCP és crítica ja que pot augmentar significativament les possibilitats de supervivència del nen.
La RCP pot ser realitzada per qualsevol persona, sense importar-ne l'entrenament o l'experiència.
És important que tots els pares i cuidadors sàpiguen com fer RCP, ja que pot ser la diferència entre la vida i la mort d'un nen.
La «Cadena de supervivència» per al pacient pediàtric està formada per les següents baules:
- -Truqui al SEM immediatament.
- -Col·loqueu el nen en una superfície plana i ferma.
- -Comenceu a realitzar RCP.
- -Seguiu les instruccions de l'operador del SEM.
- Si no sabeu com realitzar RCP, l'operador del SEM us guiarà a través del procés.
- No dubteu a trucar al SEM si teniu algun dubte o inquietud; els nostres operadors estan preparats per ajudar-lo en tot moment.
La “Cadena de supervivència” és un concepte simple però molt efectiu.
Si se segueixen aquests passos, es pot augmentar significativament la possibilitat que un nen surti il·lès d'un accident o d'emergència.
És important tenir en compte que, si bé la RCP és crítica, totes les baules de la «cadena» són igualment importants. Assegureu-vos que tots els nens a casa estiguin segurs i protegits en tot moment.
Vídeo Quina és la cadena de supervivència en el nen menors de 8 anys?
Si vostè està present quan un nen menor de 8 anys té una emergència, seguiu aquests passos:
Cadena de supervivència universal davant de l'ofegament
Quins són els passos a seguir a la cadena de supervivència universal davant l'ofegament a l'aigua?
La cadena de supervivència universal és un conjunt de cinc passos que es poden seguir per ajudar a prevenir i respondre a una situació d'ofegament.
Seguir aquests passos pot ajudar a salvar vides en situacions d'ofegament. Si es produeix una situació d'ofegament, és important actuar ràpidament i posar en pràctica la cadena de supervivència universal.
A continuació, et citem cadascun dels passos per fer front a un ofegament dins de l'aigua:
- Prevenció: Prendre mesures per evitar que la situació d'ofegament passi en primer lloc. Això inclou coses com estar atent als perills de laigua, saber nedar i tenir un dispositiu de flotació a mà.
- reconeixement: Si es produeix una situació d'ofegament, és important reconèixer-la com més aviat millor. Els signes d'ofegament poden incloure crits, gestos o moviments desesperats cap a la superfície de l'aigua.
- flotació: Proporcionar flotació a la persona que s'està ofegant permet que respirin i els hi dóna temps per pensar i actuar. Els objectes flotants com les taules de surf o els salvavides poden ser útils per proporcionar flotació.
- Treure de l'aigua: Quan la persona està fora de perill de l'aigua, és important treure-la immediatament i posar-la en un lloc segur.
- Atenció: Si la persona ha estat exposada a l'aigua freda, és important proporcionar atenció mèdica immediata per evitar l'hipotèrmia. També és important cercar atenció mèdica si la persona ha inhalat aigua o té símptomes d'asfíxia.
